L'ermita de la MARE DE DÉU DE L'ABELLERA, és un edifici del 1570
incrustat en una cinglera de 1020 metres,
aprofitant una cova que havia servit d'aixopluc.
La llegenda explica que la imatge de la Verge fou trobada
per un pastor que en veure un eixam silvestre s'hi acostà per recollir la mel,
allà trobà la imatge de Maria, se l'endugué i
en voler ensenyar-la es trobà que no hi era,
l'endemà es tornà a repetir el fet i decidí comentar-ho al capellà,
tots tornaren al lloc i en veure-ho determinaren
que allí s'hi havia de construir una ermita per la Verge.
Al recinte hi visqué,cap el 1484, Fra Bernat Boill,
que acompanyà Colom en el seu segon viatge a Amèrica.
Al recinte de l'ermita hi ha una àrea recreativa amb aigua, fogons i altres serveis.
L'ermita està encerclada per una barana de pedra.
L'edifici queda incrustat dintre la cova
Les terres vermelles donen una gran bellesa a l'entorn.
Desde l'interior observem la reixa d'entrada.
Vista de l'interior
La imatge original es va perdre en alguna de les guerres del país.
El 1940 se'n va fer una còpia molt fidel en alabastre als tallers de Sarral.
La corona, feta per subscripció popular consta de 50 abelles de plata,
amb una reina al capdamunt i l'escut de Prades.
Declarada patrona dels apicultors catalans.
Per l'abella que us cercava, i la flor que us acollí,
feu-nos ésser romaní de la vostra serra blava.