dimecres, 7 de setembre del 2011

MARE DE DÉU DE L'ABELLERA

L'ermita de la MARE DE DÉU DE L'ABELLERA, és un edifici del 1570
incrustat en una cinglera de 1020 metres,
 aprofitant una cova que havia servit d'aixopluc.
La llegenda explica que la imatge de la Verge fou trobada
per un pastor que en veure un eixam silvestre s'hi acostà per recollir la mel,
allà trobà la imatge de Maria, se l'endugué i
en voler ensenyar-la es trobà que no hi era,
 l'endemà es tornà a repetir el fet i decidí comentar-ho al capellà,
 tots tornaren al lloc i en veure-ho determinaren
que allí s'hi havia de construir una ermita per la Verge.
Al recinte hi visqué,cap el 1484, Fra Bernat Boill,
que acompanyà Colom en el seu segon viatge a Amèrica.
Al recinte de l'ermita hi ha una àrea recreativa amb aigua, fogons i altres serveis.

A 2 Km de Prades, al Baix Camp
L'ermita està encerclada per una barana de pedra.
S'accedeix al recinte per una reixa que hi ha a l'entrada de la balma.
L'edifici queda incrustat dintre la cova
Les terres vermelles donen una gran bellesa a l'entorn.
Desde l'interior observem la reixa d'entrada.

Un edifici d'una sola nau
Vista de l'interior

La imatge original es va perdre en alguna de les guerres del país.
El 1940 se'n va fer una còpia molt fidel en alabastre als tallers de Sarral.
La corona, feta per subscripció popular consta de 50 abelles de plata,
amb una reina al capdamunt i l'escut de Prades.
Declarada patrona dels apicultors catalans.
Per l'abella que us cercava, i la flor que us acollí,
feu-nos ésser romaní de la vostra serra blava.

diumenge, 4 de setembre del 2011

MARE DE DÉU DE FALGARS


El santuari de la MARE DE DÉU DE FALGARS està situat a
la serra de Falgars a 1288 metres d'altitut. 
La tradició explica que un pastor de Saus
 va trobar la imatge entre falgueres.
D'aqui li ve el nom al santuari:
"lloc de moltes falgueres".
S'hi arriba per una pista forestal asfaltada a set Km
 de la Pobla de Lillet al Berguedà
Amb unes vistes espectaculars del Cadí-Moixeró,
Mongrony, Puigmal i Rasos de Tubau i Ensija.
 
El santuari de Falgars ha estat sempre un lloc de pelegrinatge de poblatans
i veïns de la comarca, com també de gent que ve de terres llunyanes.

El primitiu santuari era romànic, a la porta consta l'any 1049,
tot i que les primeres notícies son del 1120.
Actualment hi ha hostatgeria i un restaurant.
L'any 1646 es posà la primera pedra de l'esglèsia actual,
sobre la porta s'hi conserva l'antiga pedra clau amb data de l'esglèsia anterior,
així com també restes de parets.
Una cova enmig l'obaga assenyala el lloc on segons la tradició
s'hi va trobar la imatge.
El 1739 es construí l'altar major, barroc,
més tard fou pintat el cambril tal com es conserva en l'actualitat.
La imatge de la Verge, que presideix el santuari
és de principis del gòtic, esculpida en alabastre.
La imatge primitiva hauria desaparegut en alguna guerra.
Vostres goigs, Verge sagrada, cantarem amb veu sonora.
Assistiu-nos gran Senyora, de Falgàs intitolada.





Enllaç al santuari

MARE DE DÉU DE QUERALT

El santuari de la MARE DE DÉU DE QUERALT,
es troba al capdamunt de la serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres,
segons sembla al lloc on hi hauria el castell de Guillem de Berguedà.
Per la seva peculiar ubicació se l'ha anomenat "balcó de Catalunya"
Segons la tradició els ramats solien pasturar per la zona,
un dia un pastor veié que un dels bous s'enfilava,
no el va poder atrapar fins a mitja cinglera on el bou estava agenollat
davant una petita imatge de la Verge.
L'agafà i se l'endugué a casa, però quan la va voler ensenyar ja no hi era.
L'endemà la trobà al mateix lloc i tornà a fer el mateix
que el dia anterior amb el mateix resultat.
A partir del fet decidiren que la imatge
 volia ser venerada en aquell lloc i s'hi construí el santuari.
Es troba al nord-oest de la ciutat de Berga,
dins l'antic terme de la Valldan, al Berguedà
La Cova, on segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu
 trobà la imatge al segle XIV
L'interior de la cova
El primitiu santuari fou construït el 1386 i estava a càrrec de donats i ermitants,
sota la responsabilitat d'un capellà custodi
El santuari i tots els edificis annexos.
El conjunt integrat pel santuari i
un edifici annex on hi ha el restaurant i l'estació del funicular.
Als anys 60 s'acaba el campanar circular, independent al costat de l'esglèsia.
La portalada que dóna accés al temple data del 1966,
obra de Josep A. Coderch

El retaule barroc original, fet per Pere Costa, fou destruït el 1936.
L'actual retaule es deu a Ramon Masferrer (1958)
i l'altar fou pensat per Josep M. Ballarín (1965)
quan era capellà custodi del santuari.
El cambril, gòtic amb algun tret romànic.
La imatge és una petita talla de fusta, d'uns 50 cm.
Amb la mà esquerra agafa el nen que està dret damunt els genoll
i sosté un llibre amb una mà i amb l'altre beneeix.
La Verge té una oreneta a la mà (símbol de Queralt)
i amb el peu trepitja una mostela.
Celestial Emperadora, de cel i terra aclamada:
Verge de Queralt sagrada, siau nostra protectora.
El Virolai de Queralt, escrit pel poeta Josep Carner
i musicat per Joan Maria Aragonès
Mare de Déu, amb aquesta oreneta que us aleteja damunt la mà,
torneu al cor de la plana inquieta la llum tranquil·la del vostre mirar.
Puix la nostra serralada, heu volgut per Seu d'amor:
doneu-nos vostre favor, Verge de Queralt sagrada!

divendres, 2 de setembre del 2011

MARE DE DÉU DE L'ALDEA

El lloc on ara trobem l'ermita de la MARE DE DÉU DE L'ALDEA,
era una almúnia musulmana.
Fou donada al 1148, després de la conquista de Tortosa al cavaller
Bernat de Benlloch que la repoblà amb una comunitat cristiana.
Al llarg de la història ha estat habitada per templaris, hospitalaris,
 ha tornat a la Corona, als senyors de Tortosa...
Al Baix Ebre, molt a prop de Tortosa
Al costat de l'ermita hi ha una torre de vigia
Fou reedificada al segle XVIII
L'ermita de l'Aldea fou parròquia fins el 1930
La tradició diu que un pastor va tobar la imatge en un tronc d'olivera
És una talla del segle XII
Als deserts de la Ribera, vostra imatge va florir,
damunt d'un coll d'olivera, que és l'arbre més tortosí.
Mare de Déu de l'Aldea, salveu i engrandiu Tortosa!